Ahir al matí…

Ahir al matí teníem una entrevista amb l’Agència Catalana de l’Aigua, però el director de l’ACA no ens va poder rebre.  Feia mesos que esperàvem aquesta reunió per tal de presentar el nostre guió de treball pel que fa a la sequera. En breu sembla que ens tornaran a donar data per trobar-nos.

Com ja sabem, la situació de sequera i les mesures d’estalvi d’aigua estan suposant greus pèrdues per al sector, i aquestes demores per part de l’Administració encara la dificulten més.

El que voldríem és que ens ajudeu a definir la proposta de peticions i mesures compensatòries que volem demanar a l’ACA i que us detallem:

Ø       Definir els regs de supervivència i que es puguin fer amb aigua de la xarxa. Que siguin les empreses legalment establertes amb personal qualificat (enginyers tècnics agrícoles o tècnics en jardineria) les que puguin efectuar-lo i certificar-lo. 

Ø       Subvencions del 30 % a fons perdut i interès a l’Euribor menys 1 per l’adquisició de maquinària i instal·lacions per al reg autoritzat de zones verdes.  

Ø      Subvencions del 20 % a fons perdut i interès Euribor per als consumidors finals que instal·lin dipòsits de recollida d’aigües de pluja, o bé nous sistemes de reg eficient, o bé adeqüin els sistemes de reg ja existents a sistemes eficients que fomentin l’estalvi d’aigua, així com la substitució de jardins d’alt consum hídric a jardins mediterranis de baix consum.  

Ø      Fomentar el desdoblament de xarxes a les noves urbanitzacions de sòl.  

Ø      Iniciar una campanya de conscienciació als ciutadans per fomentar els jardins de baix consum hídric.

 

AJUDEU-NOS A DEFINIR AQUESTA PROPOSTA, DIEU LA VOSTRA…

22 Respostes cap a “Ahir al matí…”

  1. David Garrofé Diu:

    Em sembla molt bé el que es proposa. Té molt sentit.
    No crec que tinguin pressupost però seria bo que fossin els promotors per trobar-lo.
    No se si seria interessant incorporar alguna actuació de promoció de pous “domèstics” legalitzats per poder abastir el consum de jardins individuals….

  2. Lluís Llopis i Tura Diu:

    És important que no fem les coses feixugues de burocràcia, en principi amb el titol corresponent de tècnic en jardineria i d’enginyer agricola hauria de ser prou qualificació per no haver de fer certificats, és absurda massa burocràcia.
    Per un altre costat cal que la jardineria sigui extreta del decret perquè hi ha descriminació envers altres oficis, o tots blancs o tots moros.
    Les quotes que paguem seria bo destinar una partida en una campanya d’anuncis en els mitjans de comunicació per dir que estem radicalment en contra del decret de sequera i que proposem alternatives, Si amb les aportacions que fem no n’hi ha prou podríem fer una aportació extraordinària.
    És necessari que siguem un “loby” per defensar els nostres interessos, sempre respectant un “codi ètic de respecte amb el medi” que ens envolta.

  3. Joan Soler Diu:

    Promoure la transferència tecnològica al sector professional de la jardineria. A través de jornades tècniques, cursos de formació, e-learning, jardins demostració.

  4. Pere Ramoneda Diu:

    Es evident que la jardineria a partir d’ara hi haurà un punt d’inflexió i que canviarà. La llàstima es que sigui d’aquesta forma tant sobtada i tant injusta. Crec que la manca d’aigua la tindríem de suportar (si no hi ha altre opció) tots els sectors econòmics, no tan sols el sector de jardineria. Cada cop que diuen per la TV. que l’aigua no es pot tallar a cap sector econòmic es patètic, perquè nosaltres que som?. No paguem també a la seguretat social, hisenda, nòmines etc.?. Si ha de venir l’aigua amb vaixell, tren, canonades etc. de on sigui, que vingui ja, costi el que costi i ho paguem tots, no només el sector de jardineria. Si volen reduir consums d’una forma valenta, justa i equitativa que facin talls d’aigua de les hores que calgui i els dies que calgui però a tothom, des de la primera multinacional fins a particulars. També seria necessari de forma obligada que totes les empreses siguin del sector que siguin que tinguessin certificats d’assistència a jornades d’optimització de recursos hídrics aplicats a les seves infraestructures (començant per les companyies d’aigua que tots sabem per experiència pròpia que perden aigua fins i tot per els “descosits”). La Generalitat tindria d’organitzar uns “inspectors de l’aigua” per controlar realment quines empreses i quins sectors la malmeten. Probablement ens enduríem mes d’una sorpresa.

  5. Toni Lavernia Diu:

    Totes les iniciatives han de ser benvingudes, ara més que mai el Gremi de jardineria davant una situació d´emergencia nacional ( sic) ha de ferse sentir per tots el mitjans tal i com s´esta fent però sense afluixar ni mica, fixem-nos que els mitjans de comunicació es fan ressó d´una manera exponencial dia a dia……… aprofitem-nos dels mateixos i fem soroll, en hi va el nostre futur.

  6. JosapMª Martí Diu:

    Quines mesures teniu previstes pel tema de l’aigua???

    em sembla que aquest estiu perdrem molts de manteniments de jardins particulars si no arriveu

    a un acord amb la administració per defensar els particulars que façin unes pràctiques correctes

    Salutacions eperant resposta

    JosapMª Martí

  7. CARLES TERRICABRAS Diu:

    Una sol.lució viable, fàcil, ràpida i efectiva seria la construcció de dipòsits que recollissin les aigües pluvials que ens arriben per rieres i torrents, tinguem en compte que tota la costa catalana n’està ben sortida d’aquestes vies i sempre plou més en aquesta zona, amb la posterior possibilitat de comprar aquest aigua.
    S’hauria de fer un projecte per a empreses que duguessin a terme aquesta funció i que comportaria un cost molt menys elevat que els transvasaments i altres opcions.
    D’altre banda s’hauria d’establir un decret mitjançant el qual tots els jardins a partir de 80 m2 estiguessin obligats a tenir un dipòsit d’aigua no potable proporcional a la grandària del terreny, igual que es té un dipòsit de gasoil per cal.lefacció. A les entrades de les cases hauria d’haver una toma equiparable a la resta de subministraments amb un comptador.
    Aquest decret s’hauria d’aplicar obligatòriament a l’hora d’iniciar la nova construcció del jardí i per als ja construïts establir un període d’un any per a la adaptació. Igualment aquestes mesures haurien de ser aplicables per a la construcció de piscines amb aigües de pous i rieres.
    La modificació de la instal.lació dels sistemes de reg evidentment subvencionada proporcionalment al tamany del terreny per la Generalitat, l’ACA o inclús la Unió Europea doncs no es tracta d’una mesura preventiva a curt termini sinó d’un projecte estable per a un futur més sostenible, un projecte ecològic i molt més econòmic que altres.
    Aquesta mesura esdevindria el 70 % aproximadament d’estalvi d’aigua de la xarxa si s’efectués a tot el territori català i els pantans no baixarien com fins ara.
    No oblidem que l’aigua és la benzina i el motor de la gran majoria d’entitats i si no es prenen mesures urgents la situació pot esdevenir caòtica.

  8. jordi Puigdefàbregas Diu:

    En la línia del que diu en Lluis Llopis, m’agradaria afegir que ja que amb “l’efecte decret de sequera” el gremi ha adquirit una certa notorietat, convindria aprofitar-ho per a lluitar contra la competència deslleial, ja que no tothom que es diu jardiner ho ès, i ara, amb el manifest i el que proposem tenim una bona oportunitat de fer-ho.
    De fet, només un bon jardiner serà capaç de mantenir el jardí en el trànsit de la sequera.

  9. mario rodriguez delgado Diu:

    Clarament em d’adaptar-nos al que pugui passar, no nomes quan truca a la porta la sequera, podrem posar cadascun un gra de sorra concienciant als nostres clients i ensenyant-los el caire professional i ecològic, em de ser nosaltres que transformem la jardineria , els que mutem els nostres negocis.
    Cada gota que redirigim i aprofitem ens dóna jardins on disfrutar de la nostra vocació, la qual només els principals interessats, que som nosaltres, podrem fer guiar cap un futur viable.
    Diguent això em refereixo que qualsevol esforç val la pena però si no ens movem nosaltres no ens solucionaran res els altres.

  10. Ana Alonso de Medina Diu:

    Amb semblan molt bé totes les mesures i ideas que tots proposen, ara crec que es d’una gran injusticia que tot això reverteixe sobre els jardins,que per una altre banda es lo natural però estan prou ben gestionades les canonades de suministrament de Barcelona , a part de tindre un edifici fantastic (Agbar).Crec que está revertint tot en el mateix cantó.
    Les solucions de recollida d’aigues amb sembla bé mentres plogui.Crec mes en la doble xarxa.

  11. Joan Diu:

    Quan trona en recordem de Santa Bàrbara, mentre els polítics s’han estat omplint les butxaques i les companyies de aigua tenint uns beneficis impressionants (que donen per fer una torre com la Agbar) ningú feia res per arreglar les xarxes, on cada segon es perden milers de llitres i la sol·lució quina es? ficar-se amb el gremi de flor i jardineria, possant multes, fen que la gent s’espanti perquè el seu veï el denunciarà (semblant al que passaba als anys del Paquito). Que jo recordi a Mùrcia que han estat molts anys sense massa aigua mai els an amenaçat com a nosaltres, però i els hotels, gimnassos, empresses de rentar cotxes i un gran etcètera?? Potser no saven aquests senyors que al costat mateix de Barcelona passa el Besòs, el subterrani, no el d’amunt (que bastant brut el ténen) i si no que li preguntin a la Diputació que fa am l’aigua que li compra al metro i on va la restant?

    Que s’ha fet amb totes les aigues que en el seu dia els romans van canalitzar sota Barcelona? I amb els milers de pous que estan dessaprofitats? I amb les empreses tipus Fontbella, Viladrau… aquestes podrien aportar aigua a l’Estat no??

    Aquí sempre el mateix, els rics cada cop més rics i els pobres a fotrès.

    Senyors polítics possin-se les piles que amb la meïtat del que guanyen tots vostès es podrien arreclar les cosses i no faria falta portar aigua en vaixell, entre altres coses.

  12. RICARD RAMON VIDAL Diu:

    Deberiamos hacer una campaña publicitaria, para comunicar el riego responsable, las
    medidas correctoras más adecuadas, y rigos de subsintencia minimos exigir a la admiistraccion que haga esta campaña sin coste para nosotros, pues los comentarios y reportajes emitidos por las televisiones nos hacen mucho daño y su efecto es multiplicador, de un grano de arena, dan la snsación de ser todo un desierto, tv3 deberia emitir espacios publicitarios a nuestro favor gratuitamente, por el daño, que nos estan causando, notias o rumores de denuncias, etc.
    Estoy de acuerdo con las medidas de CECOT Y DEL GREMIO, TENDREIS TODO MI APOYO. DEBERIAMOS CREAR UN GABINETE DE CRISIS CON VARIAS PERSONAS RELACIONADAS CON EL MUNDO DE LA JARDINERIA, GARDENS, ETC. PARA DAR OPINIONES E IDEAS Y TRANSMITIRLAS A LA ADMINISTRACION.
    Ricard Ramón de Esparreguera.

  13. Lluís Llopis i Tura Diu:

    Crec que en Jordi Puigdefàbregas té raó, comença a ser hora de pressionar i denunciar la competència deslleial i el Gremi té tots els estris per fer-ho i nosaltres sabem qui són les persones que no són professionals. Ara que estem en crisi és un bon moment!

  14. Glòria Canadell Diu:

    Hola a tothom,

    Estic d´acord amb el Lluís LLopis i en Jordi Puigdefàbregas. Ara és l´oportunitat de fer alguna campanya per promocionar en els jardiners qualificats i fer fora a tota la competència deslleial. Crec que ja és hora que el nostre ofici es valori tal com es mereix. També penso que hem d´anar tots junts a lluitar per aconseguir una normativa envers l´aigua i que en permeti treballar i mantenir els llocs de treball.
    APROFITEM EL MOMENT!!!!

  15. lasequera Diu:

    Som els hem pres mes consciència de la falta d’aigua , i actualment el sector que mes patim aquesta sequera, potser que ens comencem a moure tots per tal de fer respectar la nostra feina, sembla que siguem nosaltres els que malgastem l’aigua .

    Els altres sectors que treballen amb l’aigua tots tenen la possibilitat de treballar regulant el seu consum , els únics que no es així som nosaltres, no se si es legal fer aquest greuge comparatiu.

    El mal us de l’aigua que l’administració ha fet ara ens el vol fer pagar a nosaltres.

    El sector de la flor la planta ornamental i la jardineria, també es un sector dinàmic de la nostre economia, potser que demanem a aquests polítics que diuen que ens representen que ja n’hi ha prou que ens deixin treballar, que confiïn en la nostre conscienciació, i que ens deixis tirar endavant la nostre professió, potser si no ho intentem al final aconseguirem que les coses vaguin malament de debò.

  16. Oscar Diu:

    Yo creo que parte de nuestro mal es que somos una profesión que vamos cada uno por donde podemos y al no hacer piña no somos fuertes. Cuando por ejemplo un sector tiene que revindicar algo se lanzan a la calle y cortan lo que haga falta, pero nosotros sin embargo tenemos que tragar y buscar soluciones de modo propio. Ante todo no quiero decir que el Gremio no actue, porque creo que hace todo lo posible por salir en medios para denunciar la situación, tampoco pido una revuelta, pero parece que nuestro tema sea una pataleta y sin embargo si esto no cambia afecta el futuro de todos los que estamos en este sector.
    Me parece una verguenza que se diga que se mantiene el agua en la industria y empresas varias para no repercutir en su funcionamiento, pues entonces nosotros que somos, unos amigos que trabajan por “hobby”. Un saludo y muchas lluvias.

  17. Quim Vancells Diu:

    Companys ànims, crec que dintre de la gravetat els professionals estem demostrant una gran capacitat de treball i d’adaptació (i de sofriment). La situació és greu, injusta però tots ens estem movent i segur que servirà per sortir-ne reforçats i amb més credibilitat. Quan les coses millorin amb les dessaladores, transvassaments i canvis en els usos, i sobretot si plou, tornarem a poder regar, el que hem de fer mentrestant és implantar models de baix consum d’H2O i sistemes de reg eficients i que tots els jardiners tinguem com a prioritat un ús responsable de l’aigua, per davant de tot. No escoltar tant als arquitectes i caps de projectes i alguns clients que ens han “obligat” durant anys a tenir grans zones de gespa i/o regs ineficients.
    Els jardiners sabem entendre la natura i adaptar-nos a tenir pocs recurssos i tots ho som per vocació, això ens farà triomfar. Salut i pluja!

  18. Pere Ramoneda Diu:

    Durant aquestes darreres setmanes, com tots els del sector, he anat seguint les noticies de la sequera i em sorprèn els motius que les companyies d’aigua han arribat a donar per argumentar perquè no feien les reparacions d’algunes fuites que portaven anys sense resoldre’s. Senzillament no era econòmicament viable. Era mes rentable esperar-se 4 ó 5 anys i eixís s’aprofitar al fer unes altres obres per fer l’arranjament. Això per a mi té una doble lectura. Tots paguem a aquestes companyies perquè facin el subministrament i el MANTENIMENT d’aquestes instal•lacions, però evidentment sembla ser que es mes rentable no subministrar l’aigua als seus clients que no pas reparar (la pela es la pela). Es mes rentable que altres empreses paguin les conseqüències econòmiques (acomiadar personal, obres parades etc.) que no gastar-se els diners en dur a terme el seu manteniment. En qualsevol contracte de manteniment, si no el fas, evidentment no et paguen. Es mes, si algun dels meus clients arribessin a perdre la inversió feta per la manca d’aquest manteniment es probable que em demandessin per danys i perjudicis. Probablement el jutge li donaria la raó al meu client. Les companyies d’aigua sembla ser que no compleixen, oi?.
    Es evident com diu l’Oscar que no em fet mai prou pinya en aquest gremi, i totes les solucions que es proposen en aquest bloc tenen força lògica i són prou bones però crec que a curt termini només n’hi ha una que sigui instantània i es demanar l’aigua com qualsevol activitat econòmica, i això no ens ho poden negar perquè ho som. Paral•lelament podem posar dipòsits amb els clients que ho acceptin, portar aigua amb camions cisterna, habilitar pous etc., i tot el que bonament podem fer, però això, es dins de lo ràpid encara massa lent si no ens accepten com a mínim els regs de supervivència.
    Si no ho arreglen aviat tindrem que agafar algunes mesures legals (advocats) que també n’hi han.
    Si no recordo malament a Madrid fa uns anys varen tenir un problema similar de sequera i tampoc podien regar i els multaven. Algú saps que van fer les empreses de jardineria d’allà?.

  19. Lluís Llopis i Tura Diu:

    Bon dia, avui si que és un bon dia perquè plou.
    Estic completament dacord amb en Pere Ramoneda, ahir a l’assemblea ja es va apuntar aquesta idea: les empreses d’aigua cal que facin el manteniment perquè en som tots perjudicats, algú altre va apuntar que el sector de la jardineria té unes despeses de 1′5 %, també es sabut oficiosament que les perdues per fugues en les conduccions d’aigua potable arriben fins al 40 % de l’aigua. A TV3 fa una setmana apuntaven que la Petroquimica de Tarragona consumeix en un any el que necessitaria la seva ciutat en dos anys (i a més és aigua potable). Se de bona tinta que els viveristes de planta ornamental estan molt preocupats.
    Per tant és qüestió de posar totes les contradiccions en públic i fer saber a la societat que a nosaltres se’ns descrimina, i per fer això és necessari que fem pinya amb la Junta del Gremi perquè tingui més força en fer totes les accions que creguin oportunes, només si sumem esforços i plantejaments diferents i presionem en tots sentits farem que els polítics moguin fitxa. Però com va dir algú altre a l’assemblea, ha de ser abans que s’entri en estat d’emergència (una reflecció: crec que no entrarem en estat d’emergència perquè el sistema actual té tantes pèrdues i està tant deixat que si tanquen l’aigua i la tornen a donar el sistema entrarà en colapse i després si que tindrem un problema inassumible per les empreses de d’aigües i per l’adminstració, per tant segur que no tancaran l’aigua).
    Vinga que avui és un bon dia.

  20. Pere Marques Diu:

    Bon dia.
    Crec francament que hem de profecionalitzar encara mes, si cal, el nostre sector , i crec que per aconseguir-ho es funamental que la administració s’impliqui.

    El problema no es només de falta d’aigua, (això es un situació endémica de la mediterrània), el problema es que les infrestructures que els governs mes o menys encertadament estan fent, aniràn sense cap dubte repercutides en el rebut de l’aigua,(i encara que no ho paguem directament també ho acabarem pagan nosaltres) i això fara que el cost d’aigua necesari per mantenir els jardins sigui tan elevat que dificilment sera assumible per la majoria dels nostres clients ( encara que les solucions que discuteixen i realitzen garanteixin finalment l’aigua que està per veure)
    Es per això que crec que els esforços`per estalviar aigua no son possibles sense entrar en el fons de la questió, i es bàsic pel nostre sector entrar-hi.

    Crec que estem devant d’una posibilitat de fer moltes coses que milloraran el nostre sector i que son funamentals per valoritzar la nostra feina que el final es el que tots desitgem.

    Per això crec que apart de escollir especies autoctones o perfectament adabtades per realitzar els nostres projectes, hem de millorar les xarxes de reg i fent-les certificar per tal de que puguin esser utilitzades , igual que pasa amb els instaladors electrics o de gas, potser caldrien empreses, que certifiquesin que la xarxa de reg es correcta i que la ha feta un profecional abans de posar.la en funcionament, o potser amb un carnet d’instal.lador homologat per part del jardiner i esta registrat com a empresa instal.ladora de reg n’hi hauria prou, i seria el que firma la instal.lacio el responsable de la mateixa, de fet estem estem fen el mateix amb els tractaments fitosanitaris pero ho han provocat .

    Per realitzar un jardi igual que una casa, crec que hauria de ser necesari un projecte i un permis municipal que exigis el control de l’aigua i d’altres aspectes relacionats amb el jardi i el paisatge, amb la seguretat i amb l’empresa que el realitza.

    Potser cal regular mes la nostra feina perque aixi en el sector de la jardineria, no haurem de discutir algunes de les coses que es comenten en aquest bloc en referencia els no profecionals, jubilats, llargues enfermetats i alguns jardiners de tarda que “ens prenen” la feina

    Legislar i regular el nostra sector inplicara mes profecionalitzacio,i mes obligacions, pero valoritzara la nostra feina i ens fara mes lliures

    No se si aquestes reflexions poden servir per alguna cosa pero crec cometem l’error de nomes fer pinya quant hi ha problemes, hi no hem de pensar tant en els problemes i mes en el sector

  21. Quim Vancells Diu:

    Bon dia companys; estic molt d’acord amb el Pere Marquès.
    Jo afegiria una reflexió ja que donada la situació de pluges ara ja es passa a la fase I del Decret ( a divendres 16 maig). En primer lloc ens n’alegrem ja que la nostra feina no perilla i podem plantar, ressembrar, segar, adobar gespes etc…
    Ara bé cal plantejar-se si ara el debat de fons es farà, si realment implementarem aquests canvis, “fent pinya”o cadascu farà el que pugui i ja ens veurem.
    Un altre tema és fins quan tindrem aigua per fer regs ( permesos) ja que les reserves, tot i que han pujat, son menors que ara fa un any. Com deia aquell “al loro!”
    Per altre part de nou veiem una mala política d’afrontar el tema desde els governants i els mitjans, ja que es transmet una eufòria que no és realista. Per començar no es pot parlar d’omplir piscines amb aigua de xarxa , qui vulgui que compri cisternes de pou que és ben fàcil per omplir una piscina de cop.
    Per acabar penso que no és bo pel sector estar entre dos fases del decret i fer regs -o no- d’avui per demà. Hi ha canvis, estratègies i inversions que a partir de divendres no es justifiquen igual.
    Ja ho va dir l’Artur Pereira a l’Assamblea que el pitjor que ens podia passar seria que plogués.

  22. emporda Diu:

    Estem desperdician aigua desde fa tota una vida i ara ens enrecordem de la seva necesitat,fomentem el recollir l’aigua de la pluja,que donin ajudas per depurar l’aigua de una vivenda unifamiliar,amb les cuatre gotes que a plogut aquest dies sense anar mes lluny jo personalment e recollit de una teulada de 200m2, 8000 litres d’aigua en un dia,amb els dies que a plogut i l’aigua que e recollit tinc una previsio d’aigua en concret per aquest jardi,dos anys sense patir i soc un particular.
    ¿si ho fesim bona part dels ciutadans y bona part de llocs publics,faltaria aigua?

Deixa un comentari