I què ens queda de tot això?
Continuar treballant pels nostres companys del Sistema de la Muga que a hores d’ara encara no poden regar amb aigua potable.
Per tant, molta feina per davant.
Una primavera perduda.
L’esperança d’una tardor.
Un Gremi més representatiu que mai, amb més associats que mai i més presència que mai.
Un sector unit globalment.
L’aparició en escena d’una activitat econòmica ignorada fins ara per les administracions.
La posada en marxa d’una dinàmica de treball amb els organismes responsables de la gestió de l’aigua a Catalunya (reunions amb l’ACA, creació de la comissió bilateral ACA/CHOC).
La possibilitat d’influir, en el futur, en les polítiques hidràuliques del país.
Contactes al màxim nivell amb totes les consellerías implicades en el nostre avenir (Agricultura, Medi ambient, Comerç, Treball…).
La reivindicació d’un pes social més enllà de situacions de sequera conjunturals.
LA NECESSITAT IMPERIOSA de no cessar, de seguir en l’obstinació, d’influir, de negociar, de crear opinió . . .
AJUDEU-NOS
Publicat per lasequera 